 |
| Santuari del Tura - Olot Zarateman [CC BY-SA 4.0], from Wikimedia Commons |
L'enterrament de la Lliberada és un testimoni més de la fama de santedat de què gaudia la Serventa de Déu. Les «autoritats» sembla que no compartien l'entusiasme del poble, com ho palesaren amb certes actituds. L'hora de l'enterrament s'havia anunciat a les 9 del matí del dia 22. A fi d'evitar l'aglomeració de la gent i pel temor d'algun desordre que la pietat o un zel indiscret pogués ocasionar, el seguici parroquial es presentà a la casa de la difunta una hora abans de l'anunciada. Tot fou endebades, ja que no pogueren evitar la gran gentada i per altra part tothom es comportà amb un respecte i pietat singulars, acompanyant el cadàver de la Serventa de Déu fins al cementiri.
En Joan Calvó i Morató, testimoni ocular, relata així l'enterrament: «Tots els vehins de esta Vila desitjaban ab ansia que la portassen a enterrar descuberta, perque los que la habian vista volian tornar a veurela, y los que no la habian vista desitjaban veurela, pero no volgué donarse est gust a estos vehins baix lo pretext que seria tanta la gent que se reuniria i que podria succehir una desgracia, y a mes perque temian que li tallarian los vestits a pedassos per tenir de ella alguna reliquia, lo que no dupto que hauria succehit, tant era lo entusiasme de est Poble, no obstant esta prohibició lo concurs fou inmens, y la acompana fins al Campo Santo ahont en un ninxo cedir per Dna. Rosa Morales descansa lo seu cadaver, lo qual fou portat per dotse donsellas de singular pietat uniformement vestides, després de fets los funerals en lo Altar de N. a S. a del Carme en la lglesia de la Verge del Tura.»
Per aclarir aquest últim paràgraf, cal tenir present que l'església del Carme des de 1835, quan es produí l'exclaustració, estava tancada al culte, i la imatge de la Mare de Déu del Carme, perquè no li manqués la veneració dels olotins, havia estat traslladada a un altar lateral de l'església del Tura. Per la tarda del dia de l'enterrament es produí un fet que la gent piadosa interpretà com un signe de la particular protecció de la Lliberada sobre la població d'Olot. Esclatà una furienta tempestat de llamps i trons, amb un vent huracanat que arrancava els arbres de soca-rel. El Dr. Joaquim Masmitjà es trobava en la cambra on havia mort la Lliberada amb un grupet de devots, que en adonar-se d'aquella borrascada, decidiren resar el rosari. Ho relata així el Dr. Masmitjà: «Amenazaba en la tarde del entierro una horrible tempestad, con un viento no acostumbrado y rayos, y al momento de acudir mentalmente yo mismo a Librada,mientras comenzabamos el rosario a la Virgen Santísima [..] observé que pararon al instante las campanas, que iban al vuelo, y luego desapareció la tempestad.» Tot seguit eixí un arc de Sant Martí, doblat, que va cridar l'atenció de molts. «Se veia—diu el Rev. Esteve Hostench— con unos colores mucho mas vivos que lo acostumbrado, lo que no dejó de causarnos grande admiración, atribuyéndolo ya entonces a alguna causante por parte de la misma Librada.» Els olotins restaren convençuts que la Lliberada els havia deslliurat d'aquella maltempsada.
Font: Butlletí informatiu sobre la causa de canonització de Lliberada Ferrarons - Nº 11 - Juliol de 1990