Lliberada en la fàbrica d'Antoni Carbó (1824 - 1829)

Marianna Fonoses, esposa del fabricant de mitges Antoni Carbó, coneixedora de la crítica situació de la Lliberada, que va haver de plegar del treball, li proposà de treballar a la seva fàbrica, que posseïa el seu marit al carrer Esglaiers, núm. 7, donant-li tota classe de facilitats. Lliberada acceptà, però amb una condició, que volia treballar sola. I en dir-li la mestressa que podrien treballar elles dues juntes, li va respondre: Això encara és massa. Així que se li concedí treballar en una habitació separada de les altres treballadores.

Sens dubte cercava la soledat per viure millor la presència de Déu, seguint el seu lema: Les mans a la feina i el cor a Déu.

"Tots els dies -- testifica Antoni Carbó -- començava el treball a les vuit del matí venint de l'església, i, segons tinc entès, després d'haver rebut la Sagrada Comunió, però treballava amb tota cura la resta del dia, a pesar de què es trobava totalment mancada de salut i se la veia molt fatigada quan arribava de l'església parroquial, que no estava lluny"

I el mateix Antoni Carbó, després de fer ressaltar la seva humilitat, paciència i discreció, afegeix: «Dic que la vaig considerar i considero que era en aquell temps d'un esperit i comportament molt més elevat que el de les altres dones, encara d'aquelles entregades al servei de Déu, de les que n'he tingut algunes en la meva fàbrica».

Encara que la Lliberada cercava la soledat per estar més en Déu„ no per això es tancava goisticament en si mateixa, despreocupant-se dels altres. Una companya de treball, Rafela Mulleres, deia: «La vaig conèixer molt, i rebia d'ella avisos saludables. No podia sofrir que proferíssim males paraules i corregia els abusos. Advertia les companyes que no anessin als balls i diversions públiques». Quitéria Puigferrer diu que ella l'advertia perquè anés vestida amb decència, apanyant-li el mocador del coll. Altres fan notes que portava sempre agulles, què les oferia a les noies per a aquest fi. També ens diuen que ella tenia una maça, amb la qual, en tocar el rellotge les hores, donava cop a les sales contigües perquè resessin l'Ave Maria. 

Marianna Fonoses contava el que havia succeït amb una filla seva petita que no podia caminar tota sola: «Un bon dia, Lliberada digué a la nena: Pren això i porta-ho a la teva mare. l la nena, prenent el que donava, començà a caminar sola i ho portà a la seva mare, que estava al llit malalta». Tant Marianna Fonoses com Rafela Mulleres fan notes que la Lliberada era molt aficionada a conversar amb els infants.

Lliberada treballà en la fàbrica d'Antoni Carbó fins al dissabte, vigília de l'Ascensió de 1829. Després ja va haver d'enllitar-se i encara, que per poc temps, va poder alçar-se una mica i fins tot va sortir de casa, però a partir de la vigília de Reis de 1830, ja va haver de quedar-se permanentment al llit, on passarà tot la resta de la seva vida.

Llegir més...

VI. LLIBERADA, en la fàbrica de Domingo Jou (1820-1823)

Notes Biogràfiques.

La malaltia que, ja de petita, minava la salut de la Lliberada, a la fi la impedirà el llarg desplaçament diari a Sant Joan les Fonts, però trobarà nou treball a la fàbrica de Domingo Jou, situada al carrer del Pont de Santa Magdalena, on hi treballà durant els anys 1820 a 1823. Coincideixen aquests anys precisament amb el període constitucional; any de guerra oberta entre els absolutistes i els lliberals, que ara tenien el poder, i que afectà moltíssim a la població d'Olot, dividint-la en dos bàndols fortament oposats i irreconciliables. Per un dels decrets sectaris del govern, els carmelites hagueren de clausurar el convent durant dos anys (1821-1823).

Per aquest temps la Lliberada ingressà en altres associacions piadoses, com en la Congregació de Ntra. Sra. dels Dolors, on professà el 6 de gener de 1821 i en la Confraria del Roser, on consta el seu nom en la llista d'ingressades també el 1821. D'aquesta confraria n'era Paborde o Prior el Rev. Pere Rovira, beneficiat de la parroquial de Sant Esteve, a qui ella prengué com a director espiritual.

Lliberada Ferrarons
Dibuix de Julio Batallé

Sobre la malaltia de la Serventa de Déu ja, per aquest temps, en tenim un testimoni qualificat, el Dr. Rafel Prat, el qual, començà a tractar-la cap al 1822, i afirma que ja aleshores tenia opressió a la boca superior de l'estómac, palpitacions, desgana, era procliu al vòmit, sentia dolor obtús a la part del fetge, on se li trobava un tumor dur, cansament al més petit esforç, coses que, ja de tant en tant, l'obligaven a fer alguns dies de llit.

No obstant això, la Lliberada seguia encara treballant en la fàbrica del senyor Jou amb tota dedicació i segons li permetien les forces. El mateix amo de la fàbrica és un bon testimoni de la seva bona conducta i també ens confirma que ja aleshores ella estava malalta. Sabina Beltran, companya de treball, abans a Sant Joan i ara, testimonia: «No solament continuà en el seu bon comportament, sinó que encara va augmentar en virtut, i advertia a les companyes de les funcions i festes que es feien

en les esglésies, en totes les quals es coneix que ella hi anava».

És també interessant el testimoni d'una altra companya, Gertrudis Soler: «Treballava una mica separada de les altres dones i donava molts bons exemples de paciència i moderació, no reaccionant airada per les paraules mortificants que proferien contra ella altres persones de diferents opinions i partits, ans amonestant als altres a sofrir-se mútuament, i, a tal fi, referia exemples de Sants que perdonaven les injúries i oraven pels que els perseguien, resignant-se a la voluntat de Déu. En tot respirava paciència, mansuetud i caritat i corregia als qui proferien males paraules». Possiblement sigui d'aquest temps l'anècdota que va recollir Joan Calvó i Morató, que anant ella pel carrer, en certa ocasió, li varen tirar un cop de pedra a l'esquena, i ella ni tan sols va girar el cap enrere per saber que li havia tirat.

Poc més de tres anys pogué seguir el ritme de treball d'aquella fàbrica, i amb el sofriment que es pot suposar i que confirmen els testimonis. A la fi, per causa de la malaltia, que anava fent el seu curs, ella hagué de plegar.

Font: Butlletí núm. 6

Llegir més...

V. La LLIBERADA, terciària carmelita (1819)

Notes Biogràfiques

Església del Carme

En el Llibre de La Tercera Regla del Carme d'Olot hi consta que la Lliberada vestia hàbit de terciària com a novícia el dia 10 de gener de 1819 i va professar el dia 26 de desembre del mateix any. Va voler seguir l'exemple del seu virtuós pare, el qual, en morir, el dia 16 de juliol de 1816 havia estat sebollit en l'església del Carme. Lliberada tenia 16 anys i seria l'últim any que treballaria en la fàbrica de Sant Joan les Fonts. 

Setze anys era l'edat mínima que s'exigia per a professar com a terciària. Per la professió els terciaris carmelites feien vots simples de castedat i obediència segons el propi estat. En el Llibre de La Tercera Regla no hi consta la fórmula de la professió, però podem suposar la farien segons la fórmula del llibre del carmelita olotí, P. Joan Bonet, Espejo de vida, que era el manual del Terç Orde i que ve citat expressament en el llibre de les Ordenacions que han d'observar tots los Germans y Germanes de la Tercera Orde de N.° Sra. del Mont del Carme de la pnt. Vila de Olot. El llibre del P. Joan Bonet presenta dues fórmules per la professió de les joves donzelles. La primera s'expressa sense restriccions, de manera que el vot de castedat equivalia al vot simple de virginitat perpètua; en canvi a la segona fórmula s'hi afegia: "mentre no mudi d'estat". Lliberada sembla que obtà per la primera fórmula, puix el P. Butinà (encara que no expressa que Lliberada fos terciària), diu que la Lliberada, per honorar i imitar a la Mare de Déu, es va consagrar totalment a Jesús i Maria amb els vots de perpètua virginitat, obediència total i pobresa absoluta. Butiñà ho podia saber pel Dr. Masmitjà, que no sols li facilità la documentació, sinó que també l'assessorà de paraula, com es desprèn en altres punts de La Devota Artesana. 

Sigui com sigui, el que sí que veiem és que ella féu honor a la seva professió com a terciària carmelita, encarnant aquelles notes més significatives de l'espiritualitat del Carme, com són l'entranyable devoció a la Mare de Déu i l'esperit d'oració. A més dels nombrosos testimonis que fan remarcar el seu amor a la solitud i al silenci (fins i tot en la fàbrica cercava de treballar sola) tenim el valuós i significatiu testimoni de Jerónima Escubós, la qual declarà que «l'havia vist molt sovint a l'església de la Verge del Carme, orant immòbil i molt devota davant l'altar del Santíssim Sagrament, on restava per llarg temps, o algunes hores». També la seva particular devoció a la Mare de Déu la testimonien no pocs, particularment quan, ja des del llit, malalta, recomanava i repartia l'Escapulari a les persones que la visitaven. 

Quan va morir, volgué ésser amortallada amb l'hàbit del Carme complert, com a bona terciària, i se li feren les exèquies en l'altar de la Verge del Carme de l'església del Tura, ja que allí havia estat traslladada la imatge de la Mare de Déu del Carme quan, per l'exclaustració dels carmelites en l'any 1835, els fou clausurada la pròpia església.

Font: Butlletí núm. 6

Llegir més...

ACTE DE COMMEMORACIÓ DELS 175 ANYS DE LA MORT DE LA VENERABLE LLIBERADA

Litografia commmemorativa  del
175 è aniversari de la mort de Lliberada,
feta per Rosa Serra

El passat 21 de juny, dia de Sant Lluís, es va celebrar a l’església del Carme d’Olot la commemoració del 175è aniversari de la mort de la Venerable Lliberada Ferrarons i Vivés (1803-1842). La cerimònia va transcórrer segons el programa previst de manera senzilla, però ambé molt emotiva, amb una nombrosa assistència de fidels. 

Va fer el primer parlament el vice-postulador de la Causa, Mn. Joan Baburés, que va fer la lloança d’aquesta dona laica, obrera, pobra i malalta i tan devota de la Santíssima Trinitat i que, després del reconeixement de l’heroïcitat de les seves virtuts, fou declarada venerable pel Papa Benet XVI l’any 2009. També va recordar moments importants del procés de la Causa de Beatificació de la Lliberada en relació amb els bisbes de Girona: el 1942 quan es van celebrar els actes commemoratius del centenari de la seva mort amb la presència del Bisbe Josep Cartanyà; el 1966 quan es féu el trasllat de les restes de la Lliberada des del cementiri fins al sepulcre actual dins l’església parroquial de St. Esteve amb l’assistència del Bisbe Narcís Jubany; l’any 1973 arribà a feliç terme el procés diocesà i, per manament del Bisbe Jaume Camprodon, les Actes van poder ser trameses a la Congregació Romana per a les Causes dels Sants; i el 2003 el Bisbe Carles Soler va presidir el segon centenari del naixement de la Lliberada.

D'esquerra a dreta: P. Luís José Maza,
la Postuladora Giovanna Brizi, Mons. Francesc Pardo,
l'alcalde d'Olot Sr. Corominas i el Vice-postulador
Mn. Joan Baburés.

Parlà, en segon lloc, la Postuladora General dels Carmelites, Giovanna Brizi, que va glossar el vessant espiritual i místic de la Lliberada. Va exhortar els fidels devots que preguessin Déu per la intercessió de la Lliberada, demanant-Li el miracle que permeti la beatificació.

A continuació l’alcalde d’Olot, Sr. Josep M. Corominas, ressaltà que la LLiberada és l’única dona que figura a la galeria de fills il·lustres de la Sala de plens de l’Ajuntament d’Olot i va recordar que ell mateix havia participat en el trasllat de les restes de la Lliberada el 1966. Va finalitzar el seu parlament garantint el suport de la corporació municipal en les activitats commemoratives que es puguin dur a terme en endavant.

Va concloure les intervencions el Provincial dels Carmelites de Catalunya, P. Luís José Maza, que ens parlà que la vida de la Lliberada segueix essent en l’actualitat un exemple digne de ser considerat i imitat. I l’anomenà “l’apòstol de la fàbrica”, ja que va ser capaç, amb el seu exemple, d’anunciar la Bona Nova de l’Evangeli i de proclamar que un treball ben fet, realitzat amb passió i amb amor, amb honradesa i amb responsabilitat, és la millor manera d’anunciar Crist. D’aquí, el seu lema “Els ulls a la feina i el cor a Déu”.

Eucaristia presidida per Mons. Francesc Pardo

Tot seguit se celebrà l’Eucaristia que concelebrà Mons. Francesc Pardo, bisbe de Girona, amb deu mossens. En l’homilia parlà, referint-se a la Lliberada, que “Déu no escull els savis i poderosos, sinó els senzills i humils”, de la seva actitud i paciència en la malaltia, del seu desig de fer sempre la voluntat de Déu. Acabà donant gràcies a Déu pel gran regal a l’Església i a la societat que fou la vida de la Lliberada. El Sr. Bisbe també féu esment de les llibretes manuscrites que la Lliberada donà al Sr. Geroni Gelabert abans de la seva mort, amb oracions del seu ús. En una d’aquestes es conté una consagració a la Creu de Jesucrist per oferir-se com a víctima expiatòria pels pecats del món. La Lliberada va fer seva aquesta consagració i aquest lliurament a Jesús Redemptor l’ajudà a prendre consciència també de la seva vocació martirial.

Visita al museu de la Lliberada

En acabar l’Eucaristia, es pogué visitar la sala d’exposició permanent, sobre la Lliberada, on es va poder contemplar, a més del que hi ha sempre, la vitrina amb els objectes que hi havia a la casa on va morir la Lliberada, vitrina que guarden els germans Badia i que van deixar per a l’ocasió. I també els hereus de les germanes Baburés van cedir per a l’exposició un quadre amb la imatge de la LLiberada on de manera inexplicable aparegué, al voltant de l’any 1930, una taca blanca a l’altura del pit i que sembla la Sagrada Forma Eucarística. 

Al centre de la sala, dins una urna, es trobava una carta original, escrita el 1842, pocs dies després de la mort de la Lliberada, i redactada per un amic d’ella, el Sr. Joan Calvó i Morató, on explica a la seva germana com van ser els primers moments posteriors a la mort de la Lliberada. Aquesta carta, primer document escrit que ens parla de la Lliberada, s’ha transcrit en un català actualitzat per poder ser llegit més fàcilment. Precisament aquesta transcripció fou entregada a tots els assistents en sortir de l’església.

La celebració s’acabà amb un petit refrigeri als Claustres del Carme.

C.S.B

Fotografies fetes per Àlvar Farré i Serradell.

Llegir més...