dilluns, 11 de febrer de 2019

La Comarca ens parla de la Lliberada


El setmanari olotí, "La Comarca", en el número 1971 es fa ressò de la Venerable Lliberada Ferrarons, podeu veure-ho aquí: https://www.iquiosc.cat/la-comarca-d-olot/numero/1971
Llegir més...

La campana de Santa Maria de Finestres toca sola

La Lliberada va morir a les tres de la matinada del dia 21 de juny. Poc després de la seva mort es passà la notícia als campaners perquè a l'hora acostumada, que l'hora de l'Angelus, toquessin a morts. Però no fou així, sinó que les campanes no es varen tocar fins a les nou del matí. A pesar de tot, la notícia de la mort de la Serventa de Déu, havia corregut com una centella per tota la vila.

El cas extraordinari és que a aquella mateixa hora la campana de tocar a missa de Santa Maria de Finestres va tocar tota sola unes vint-i-set batallades. Tot i la distància que hi ha d'aquell santuari, aquell mateix matí ja corria la notícia per Olot, relacionant el fet amb la mort de la Lliberada.

Monestir de Santa Maria de Finestres
By Merdaseca - Treball propiCC BY-SA 4.0Link
En Joan Calvó i Morató ho explica així: «La singular coincidència d'haver tocat la campana en el mateix matí del dia que va morir la fidelíssima esposa de Jesucrist, i quasi al mateix temps que tocaven les campanes d'aquesta vila, i en no succeir en el Priorat res a que pogués aplicar-se l'extraordinari avís, i finalment el celebrar-se en ell tots els anys la festa principal en el dia de la Santíssima Trinitat, a la que la Serventa de Déu tenia particular devoció, ha donat peu a creure que la campana havia tocat per la difunta Lliberada.» Altres encara hi han volgut veure en el número de les batallades, vint-i-set, el corresponent a les vegades que precisament en el Trisagi a la Santíssima Trinitat es canta el Sant, Sant, Sant, és a dir, tres vegades nou.

El fet dels tocs de la campana el va testificar en una detallada relació i sota jurament, el que en aquell moment era rector de la parròquia i custodi del santuari, testimoni ocular, Rev. Antoni Guinart, relació que firmaren, també com a testimonis oculars, altres sis persones que hi eren presents, fent notar que registraren el campanar, l'església i totes les dependències, sense trobar a ningú que hagués pogut tocar la campana, i sense poder trobar cap explicació natural al fet.



Font: Butlletí informatiu sobre la causa de canonització de Lliberada Ferrarons - Nº 10 - Juliol 1990
Llegir més...

divendres, 11 de gener de 2019

Fenòmens observats en el cos difunt de la Lliberada

A part de certes reserves per part de les autoritats, tendents a frenar un entusiasme que ja es
preveia, la població d'Olot reaccionà immediatament a la mort de la Lliberada. Joan Calvó i Morató
descriu amb vius colors aquesta reacció: «Com una centella va córrer súbitament la notícia de la
seva mort per tots els cantons de la Vila, i com un moviment espontani i simultani s'apilotà un crescudíssim nombre de persones a la casa de la Serventa de Déu, dient que volien veure la santa». Uns per devoció i altres per curiositat del que es deia.

I el que es deia era que la cara de la difunta era una meravella i feia goig de veure-la. Un dia a la fàbrica de l'Anton Carbó —així ho testifica la seva esposa Maríanna Funoses— parlant de la por que feien els morts, algú digué a la Lliberada que ella quan fóra morta, com que era d'estatura molt alta, en faria molta de por. Lliberada respongué rotundament que ella, de morta, de por no en faria gens. I així fou. La vista del seu cadàver no solament no causava ni por ni aquella repugnància natural que causen els morts, sinó tot el contrari: de tal manera que va atreure a veure-la una gran gentada: La majoria hi anaven per la gran fama de santedat que ja tenia, però altres, per la curiositat de comprovar si era cert el que corria de boca en boca.

El Dr. Masmitjà, que després d'assistir-la en la seva mort, s'havia retirat a una habitació contigua, esperant que la vestissin i el fuster Tenes arrangés la plataforma on la col·locaren, diu: -Poc després, quan de nou vaig entrar a la seva cambra, decentment vestit el seu cos, ja des de la porta vaig adonar-me la mudança de la seva cara, i se'm figurava com estàtica o molt semblant a la manera com l'havia vist en els seus èxtasis, cosa que em va sorprendre». Joan Calvó, que també hi era present, ho descriu així: «De sobte aparegueren en el seu rostre tres petits clotets, un a cada galta i l'altre a la punta de la barba, tots ells de color vermell i iguals, formant un perfecte triangle equilàter». Com era molt coneguda la seva devoció a la Sma. Trinitat, de seguida s'interpretà que aquest senyal era un símbol d'aquest misteri. A més, les seves mans i els seus peus quedaren tan flexibles com si es tractés d'un cos viu, com molts ho volgueren comprovar.

Un altre detall que feren notar molts dels testimonis, és que en la seva cambra no es percebia cap classe de mal olor; és més, alguns, com el sacerdot advocat Anton Moner, afirmaren haver percebut una fragància tota particular. Anton Tenes, el fuster, deposà que encara en el moment de col·locar-la en el bagul, no feia cap mala olor i conservava la flexibilitat del cos.

Tan gran fou la gentada durant tot el dia 21 i el matí del 22, fins a l'hora de l'enterrament, que per evitar alguna possible desgràcia hagueren de posar-hi ordre. Joan Calvó diu que «homes, que en la seva cara es veia que venien a veure-la només atrets per la curiositat, o potser per mofar-se, després de posar els seus ulls en la formosa cara de la difunta, es treien respectuosament la gorra, resaven un Parenostre i sortien canviats, amb idees molt diferents de quan havien entrat». Ja que a la gent se la feia desfilar, per a donar lloc als que esperaven per entrar, alguns fins i tot, pujaven al terrat d'una casa del davant per poder contemplar-la amb tota detenció, tant era el goig que feia de veure-la.

Font: Butlletí informatiu sobre la causa de canonització de Lliberada Ferrarons -  Nº 10 - Febrer 1990
Llegir més...

dijous, 28 de juny de 2018

OBERTURA DE LA SALA D’EXPOSICIÓ PERMANENT DE LA CAUSA DE LA LLIBERADA FERRARONS



El passat diumenge, 24 de juny, i recordant el 176è aniversari de la mort de la Lliberada Ferrarons, a l’església de la Mare de Déu del Carme va restar oberta al públic la sala d’exposició permanent on es recullen documents, fotografies i relíquies de la ja Venerable.




Llegir més...