dilluns, 14 de juny de 2021

PREGÀRIES PER A LA BEATIFICACIÓ DE LA LLIBERADA FERRARONS


El proper dilluns, 21 de juny, recordarem l’aniversari de la mort de la Lliberada Ferrarons (ocorreguda el 21/06/1842). Per fer-ho, el diumenge 20, en les intencions de les diferents misses de la ciutat d’Olot es pregarà per la seva prompta beatificació.

Us informem, també, que aquest any tampoc s’obrirà la sala d’exposició que hi ha a l’església de la Mare de Déu del Carme on estan recollits diversos documents, fotografies i relíquies... de la ja Venerable.

Les diferents misses són les següents:

    • Església del Carme:  Diumenge 20 de juny  -  8:30h

    • Sant Pere Màrtir: Diumenge 20 de juny  -  10h

    • Sant Roc:  Diumenge 20 de juny  -  11h

    • Sant Esteve:  Diumenge 20 de juny  -  11h

    • Santuari del Tura:  Diumenge 20 de juny  -  19h

Llegir més...

diumenge, 21 de juny de 2020

Visita virtual a la Sala d'Exposició Permanent de la Lliberada



Aquest any no podem fer una visita presencial a la sala d'exposició de la Lliberada Ferrarons.
Per això, us hem preparat una visita virtual .
Esperem que us agradi!
Llegir més...

dilluns, 8 de juny de 2020

Suspensió de la visita a la sala d'exposició permanent de la Lliberada

Sala d'exposició de la Lliberada Ferrarons. 


Benvolguts, cada any al voltants del dia 21 de juny, dia en què va morir la venerable Lliberada Ferrarons (Olot, 1803-1842), s'obria la sala d'exposició permanent que hi ha a l'església del Carme d'Olot.

Us volem fer saber que aquest any, a causa de la pandèmia del coronavirus i del confinament, no podrem obrir com els altres anys.

Tot i així, estem preparant una manera perquè igualment pugueu gaudir d'una visita a la sala.

Més endavant us direm com..... és una sorpresa.

Fins aviat!



Llegir més...

dimarts, 21 d’abril de 2020

Apòstol en el propi ambient

La Lliberada no era persona d'una pietat tancada en si mateixa, sinó que la seva vida interior la impulsava a comunicar els dons rebuts de Déu als altres, particularment a les persones amb les quals convivia, esdevenint així en apòstol en el propi ambient. En són testimoni principalment els seus companys i companyes de treball a la fàbrica i també els seus amics i veïns del carrer de sant Bernat, on ella vivia.

Quasi tots els seus companys i companyes de treball que declararen com a testimonis fan referència a aquest seu apostolat. Entre altres, Sabina Bertran diu: "Exhortava a les altres donzelles als exercicis de pietat, ensenyant a resar algunes devocions, Parenostres, i a més, oferint-se per les que volguessin anar a confessar-se a aixecar-se molt de matí i prevenir i guardar-les-hi lloc en el confessionari, a fi que alliberant-les d'aquella molèstia, hi anessin i s'exercitessin més a anar a confessar."

Això mateix de fer cua per guardar un lloc en el confessionari ens ho testimonia Joan Soler i Bargés, un veí del carrer Sant Bernat, cosa que ens fa pensar que no ho feia únicament per les companyes de treball sinó per altres persones que tenien alguna dificultat de confessar-se.

Margarita Triadú, una de les noies que estaven sota la seva cura, declarà que la Lliberada procurava que allí es resessin devotes oracions i exhortava a les treballadores a la devoció, la qual coincideix amb la Magdalena Artigues, que diu: "Allí m'exhortava, com igualment a les altres col·laboradores, als exercicis de pietat i devoció, fent-nos resar Parenostres i altres oracions amb freqüència segons ho permetia el treball", i també diu que reprimia i corregia si s'adonava d'algun excés en jocs de mans o altres que poguessin ocasionar alguna renyina.

Butiñà diu que la Serventa de Déu per tallar les enraonies i paraules impertinents ho feia amb aquella dita: "Noies, els ulls a la feina i el cor a Déu", expressió que sintetitza el que fou la seva vida de treballadora de fàbrica i el seu esperit d'oració al mateix temps. Joan Saus, l'amo de la casa on vivia la Lliberada i veí d'aquesta, declarà: "Instruïa a les famílies en les doctrines de la Religió i, a vegades, em cridava també a mi per instruir-me en les mateixes", i afegeix que era molt afeccionada a conversar amb els infants.

És interessant la declaració de Miquel Bartrina, que era tartamut: "M'ensenyava amb molta cura i paciència la doctrina cristiana, que m'era costosa d'aprendre i poder-me expressar, per ser quelcom tartamut, i a ella em refugiava, perquè no permetia que fos molestat i quan altres feien burla de mi o em perseguien."

Església de St Esteve - 1966
També és interessant la declaració de Jerònima Iglésies: "Exhortava al meu marit a viure cristianament, i a les meves filles les inculcava la devoció, i exhortava a la mare de la mateixa Lliberada a què assistís als necessitats, oblidant-se de les seves'', és a dir de les pròpies necessitats. Com veiem, no només es preocupava del bé espiritual del pròxim, sinó que també desitjava remeiar les necessitats materials, a pesar de les seves limitades possibilitats.

Joan soler diu encara: "I també perquè les dones observessin tota honestedat en el vestir, portava agulles i se les entregava perquè composessin els seus vestits."

És possible que les correccions que a vegades feia li donessin algun disgust per part d'algun insolent. Victòria Casals diu que ella rebia amb paciència les injúries i exhortava a la paciència, demanant perdó pels ofensors.

Aquesta era la vida d'apostolat de la Lliberada mentre pogué anar al treball. Quan la malaltia ja no li permeté més anar al treball i jeia malalta en un clot de llit, també des d'allí continuà el seu apostolat, ara però entre les persones que anaven a visitar-la, atretes per la seva fama de santedat i també no poques vegades cercant consell en les seves dificultats i consol en les seves penes. Per a tots tenia la paraula adient, i tothom sortia de la seva companyia content i consola.



Butlletí núm. 22 - Abril de 1997
Llegir més...