divendres, 21 d’octubre de 2016

El Dr. Masmitjà director espiritual de la Lliberada


Joaquim Masmitjà i de Puig va néixer a Olot el dia 29 de desembre de 1808. Era el quart fill del Dr. Francesc Masmitjà i Santaló i Maria Gràcia de Puig i de Quintana. Aviat se sentí cridat al sacerdoci rebent una sòlida formació a Olot, al Seminari de Girona i a la Universitat de Cervera, on aconseguí els graus de Llicenciat en Cànons i de Batxiller en Dret Civil. Fou ordenat sacerdot el 22 de febrer de 1834. 

Encara novell sacerdot, i en circumstàncies molt difícils, va ser nomenat per uns mesos regent de la parròquia de Sant Esteve d'Olot, a l'agost de 1840. Fou en aquestes circumstàncies que, providencialment, visitant els malalts de la parròquia va conèixer Lliberada. Ja des de la primera visita va adonar-se que es tractava d'una malalta molt diferent de les altres, particularment per la seva paciència i conformitat cristiana. A partir del 25 de febrer de 1841 prendrà la seva direcció espiritual, visitant-la diàriament fins el dia de la seva santa mort, el 21 de juny de 1842. 

El Dr. Masmitjà encara novament se li confiaria la regència de la parròquia d'Olot en 1844. Seria en aquest breu temps 'que es prendrà la declaració dels seixanta testimonis i tindrà lloc la gran missió d'Olot, procurada per ell, i que donarà, durant un mes sencer, el gran apòstol de Catalunya Sant Antoni Maria Claret, que esdevindrà el seu gran amic i confident, conjuntament amb el Dr. Jaume Soler, Canonge Magistral de Vic, que serà després bisbe de Terol. 

El dia 1 de juliol de 1848 fundava a Olot mateix la Congregació de Filles de l'Immaculat Cor de Maria per a la formació cristiana de la joventut femenina. El Dr. Masmitjà fou aviat distingit amb els més alts càrrecs de la diòcesi gironina. En 1849, el nou bisbe el nomenaria rector de la parròquia de la catedral; en 1853, mitjançant oposicions, és constituït Canonge Penitencier, i en 1877 és elegit Vicari Capitular. La seva santa mort esdevé el 26 d'agost de 1886.

En 1969 les seves venerables despulles són traslladades a Olot, la seva ciutat natal, la qual el declara fill i en 1985 Roma dóna el nihil obstat perquè es pugui iniciar la seva causa de beatificació. Ara les causes dels dos servents de Déu, Joaquim Masmitjà i Lliberada Ferrarons, caminaran juntes,' esperant que un dia, no llunyà, l'Església reconegui l'heroïcitat de les virtuts d'ambdós, del director i de la dirigida.