dimecres, 21 de setembre del 2016

Notes Biogràfiques 2 - LA FAMILIA DE LLIBERADA FERRARONS

Contràriament al que han afirmat els biògrafs Butiñà i Balcells, la Lliberada no fou la primogènita del matrimoni Ferrarons-Vivés; però sí era la més gran de les tres germanes que varen sobreviure. En total foren vuit els fills de Joan i Teresa: Gaspar, Fèlix, Felisa, Joan, LLIBERADA, Felisa, Agnès i Libori. Els tres primers visqueren només alguns mesos. Joan, nascut en 1800, tres anys abans que la Lliberada, morí el 1813 amb tretze anys. Libori, l'últim, nasqué en 1812 i morí en 1820. Alguns dels testimonis afirmen haver conegut aquests últims germans o algun d'ells. Només sobrevisqueren Lliberada, Felisa i Agnès. La mortalitat infantil en aquell temps era molt elevada a Olot.

La tradició que hi ha a Olot és que la Lliberada nasqué al carrer de Sant Bernat, però un dels testimonis, Sebastià Saus, precisament el propietari de la casa, ens diu que hi anaren a viure quan la Lliberada tenia tres o quatre anys, i que havia nascut a prop d'ella (hi ha qui diu que al carrer de Sant Miquel). El que sí és cert és que en el carrer de Sant Bernat, en la casa encara avui coneguda com a tal i que portava fins fa poc el n.° 25, hi visqué la Lliberada quasi tota la seva vida, fora dels primers anys (si és cert el testimoni esmentat, cosa molt versemblant) i els tres últims, puix per causa de la guerra carlista, ja que el carrer de Sant Bernat estava situat fora del cèrcol emmurallat de la vila d'Olot, fou traslladada, ja molt malalta, a un pis del carrer de la Mosca, on morí.
Capella de Sant Bernat i casa on visqué la Lliberada

La família vivia més o menys pobrament del jornal del pare, Joan Ferrarons, que com hem dit, era mitjaire, art o ofici que li havia ensenyat quan ell tenia de 16 a 18 anys Albert Costa i Estorch, el qual testifica d'ell que era un home molt honrat i treballador, que es regia sempre i en tot per les màximes i regles d'un bon cristià; home pacífic i recollit, que no li agradava ficar-se en la gresca i diversió que l'art dels mitjaires proporcionà per alguns temps. Havia treballat en la fàbrica dels Estorch, segons testimoni de Marianna Estorch, Vda. de Morat. Últimament treballaria a casa dels pares de Jerònima Roure de Escubós, la qual ens revela un detall interessant de la nena Lliberada; diu que la va conèixer quan, petiteta, portava el menjar al seu pare, que treballava en la fàbrica dels seus pares, i que ja aleshores era molt silenciosa. La mateixa Jerònima ens diu també que després, ja més gran, la veia molt sovint en l'església del Carme, orant immòbil i molt devota davant de l'altar del Santíssim Sagrament, on passava llarg temps o algunes hores.

Segurament Butiñà no va llegir l'expressió més gran d'aquest testimoni i ens diu (i a ell segueix també Balcells) que de petiteta, quan tornava de portar el menjar al seu pare, entrava a l'església del Carme i passava llargues estones orant davant del Santíssim Sagrament, és a dir, lliga els dos fets en un sol temps. El que sí que afirmen unànimement els testimonis és la bona reputació de la família Ferrarons-Vivés, que si eren pobres en recursos materials, en canvi eren molt rics en virtuts. I en aquell ambient, on s'hi respirava pietat i s'hi veien bons exemples és on va començar la formació de la nena Lliberada, i que al seu temps donaria fruits abundosos a l'escalf de la gràcia celestial a la que ella generosament va correspondre sempre.

Font: Butlletí número 3 - Abril 1987