dimarts, 11 de juny de 2019

El sepulcre de la Lliberada


En cas d'haver mort uns anys abans, la Lliberada hauria estat enterrada en una església, com era costum. El seu pare, que havia mort el 1816, com a terciari carmelita fou enterrat a l'església del Carme, precisament el 16 de juliol, la festa de la Mare de Déu del Carme, com ell havia predit. Però quan morí la Lliberada feia uns deu o dotze anys que ja s'enterrava al nou cementiri. La Lliberada era molt pobre; tot ho rebia d'almoina, i també d'almoina rebé la sepultura, gràcies a la caritat de Na Rosa Morales, que li oferia el nínxol núm. 39, que acabava de comprar, i allí fou enterrada. 

El Dr. Masmitjà, tot i que se li féu un enterrament i funeral tan solemne, amb participació de tot el poble d'Olot, no quedà satisfet, i creia que la Lliberada mereixia quelcom més, i entre les coses que pretenia és que fos enterrada en lloc ben distingit, en una església. I en aquest sentit féu gestions a Roma i a Madrid, a la Reina. Les noves lleis, al·legant raons sanitàries, eren molt estrictes, i no ho aconseguí. Però aviat, de totes passades, es féu necessari un trasllat de nínxol, ja que aquell on reposaven les despulles de la Serventa de Déu estava malmès per les filtracions de les aigües. Això no fou difícil, però no es permeté obrir el taüt, que ells, el grup dels seus devots més íntims assistents, el prengueren «respectuosament» a mans, i el traslladaren al nou nínxol, núm. 194, que per aquest fi havia adquirit el Dr. Masmitjà. Així consta en l'acta autoritzada pel notari Pau Casabona el 27 de febrer de 1847. 

A últims del segle passat, en fer-se el gran eixample del cementiri, i amb motiu de què s'havia de canviar de nínxol les despulles d'Agnès, germana de la Lliberada, el Sr. Josep Gelabert i Vall tingué la idea, que fou plenament compartida pel Dr. Esteve Ferrer, rector de Sant Esteve, de reunir les despulles de les tres germanes Ferrarons en una mateixa i digna cripta, la núm. 1 de la Via Santa Marta, «para estimular las virtudes de nuestras pobres obreras». I així, prèvies les corresponents formalitats i amb acta autoritzada pel notari Vicens Capdevila, el 15 de febrer de 1898 hi foren depositades les despulles de les tres germanes, cobrint la sepultura amb una vistosa làpida de marbre que proclama una vegada més la fama de santedat de la Lliberada. Posada ara en lloc tan vistós, aviat el sepulcre de la Lliberada es convertirà en el lloc on s'aplegaran els seus devots a demanar gràcies per la seva intercessió i pregar per la seva glorificació.

Església de Sant Esteve, Olot 001
Església Parroquial de Sant Esteve, Olot
Jordiferrer [CC BY-SA 3.0], de la Wikimedia Commons
Serà en els nostres dies que s'hauran acomplert els desigs del Dr. Masmitjà, ja que finalment, iniciat el procés de Canonització, serà autoritzat el trasllat de les despulles a l'església parroquial de Sant Esteve, cosa que es farà de manera solemníssima el dia 19 de juny de 1966, presidint el bisbe de Girona, Dr. Narcís Jubany, avui cardenal de la Santa Església, de qui partí la iniciativa i féu les oportunes gestions.

El nou sepulcre està situat a una paret de la dreta del creuer, a prop de l'entrada de la capella del Santíssim Sagrament, i el nínxol està cobert amb una làpida de marbre gris, que porta el nom de la Serventa de Déu, i les dates de naixement, defunció i de l'últim trasllat, 19 juny 1966. Aquí esperen les seves despulles el veredicte de la Santa Església respecte a la seva glorificació, que nosaltres esperem i desitgem que sigui aviat.





Font: Butlletí informatiu sobre la causa de canonització de Lliberada Ferrarons - Nº 12 - Desembre de 1990