El Dr. Esteve Ferrer i Casadevall, nascut a Olot el 21 d'octubre de 1851, ha estat sens dubte un dels rectors més insignes i prestigiosos que ha regit la parròquia de Sant Esteve d'Olot (1881-1922). Hom creia que ell era l'home més indicat per reprendre la Causa de la Lliberada, iniciada en altre temps pel Dr. Masmitjà, ja que en el llarg temps que la regí les circumstàncies político-religioses anaren canviant. Es podria creure que no ho féu per falta d'interès. Mn. Balcells surt a la seva defensa i diu que, a part de les moltes i absorbents obligacions que com a rector hagué d'enfrentar-se, havia manifestat més d'una vegada que considerava que això era quelcom superior a les seves forces: De l'apreci i opinió de santedat que ell tenia per la Serventa de Déu no en podem dubtar, ja que en tenim algunes mostres ben evidents: Quan el Sr. Josep Gelabert i Vall, a últims del segle passat, li proposà el trasllat de les despulles de la Lliberada, amb les seves germanes, a la primera de les criptes de la Via Santa Marta, no sols acceptà la idea, sinó que se'n féu el seu principal executor. I fou ell qui posà la significativa inscripció en la làpida de marbre que cobreix aquella cripta, en la que es dóna a la Lliberada els qualificatius de: Serventa de Déu, donzella olotina, modelo de piadoses artesanes, mirall d'eminents virtuts, que encara s'hi llegeix.
Una altra mostra del seu interès fou la publicació en El Deber, per aquell mateix temps, d'una nova edició de La devota artesana del Pare Butifià, i les raons que ex-pressa en la carta que ell demanava al mateix Pare Butifià l'autorització per aquella reedició: «...para que sean conocidas las virtudes ejemplares de Librada, ya que son tan dignas y tan propias para infíltrarse en el corazón de la multitud de jovencitas que, en nuestros días, gimen bajo el doble peso de su trabajo y Dr. Esteve Ferrer i Casadevall de sus trabajos, y para popularizar las glorias de nuestra ciudad, para enaltecer una de sus mas importantes figuras y una alma de las mas apreciadas que cuenta Olot».
El Dr. Ferrer no es va veure amb cor de promoure el procés de Beatificació de la Serventa de Déu, però sens dubte no havia perdut l'esperança que algun dia algú emprendria aquesta tasca justa, encara que gens fàcil, i així ell recollí tota la documentació original relativa a la Lliberada, la que en el seu dia havia promogut el Dr. Masmitjà, juntament amb altres documents contemporanis, i els guardà curosament en l'arxiu parroquial de Sant Esteve. Dissortadament tota aquesta documentació fou destruïda en la revolució del 1936, però gracies a les còpies que s'havien fet dels principals documents, en els nostres dies es pogué iniciar el Procés. Tots aquests fets demostren clarament el pensament i l'actitud del Dr. Ferrer respecte a la Causa de la Lliberada. Certament que si ell ara visqués tindria una gran satisfacció en veure que la Causa va endavant.
Font: Butlletí informatiu sobre la causa de canonització de Lliberada Ferrarons - Nº 12 - Desembre de 1990