dijous, 21 de setembre de 2017

Lliberada en la fàbrica d'Antoni Carbó (1824 - 1829)

Marianna Fonoses, esposa del fabricant de mitges Antoni Carbó, coneixedora de la crítica situació de la Lliberada, que va haver de plegar del treball, li proposà de treballar a la seva fàbrica, que posseïa el seu marit al carrer Esglaiers, núm. 7, donant-li tota classe de facilitats. Lliberada acceptà, però amb una condició, que volia treballar sola. I en dir-li la mestressa que podrien treballar elles dues juntes, li va respondre: Això encara és massa. Així que se li concedí treballar en una habitació separada de les altres treballadores.

Sens dubte cercava la soledat per viure millor la presència de Déu, seguint el seu lema: Les mans a la feina i el cor a Déu.

"Tots els dies -- testifica Antoni Carbó -- començava el treball a les vuit del matí venint de l'església, i, segons tinc entès, després d'haver rebut la Sagrada Comunió, però treballava amb tota cura la resta del dia, a pesar de què es trobava totalment mancada de salut i se la veia molt fatigada quan arribava de l'església parroquial, que no estava lluny"

I el mateix Antoni Carbó, després de fer ressaltar la seva humilitat, paciència i discreció, afegeix: «Dic que la vaig considerar i considero que era en aquell temps d'un esperit i comportament molt més elevat que el de les altres dones, encara d'aquelles entregades al servei de Déu, de les que n'he tingut algunes en la meva fàbrica».

Encara que la Lliberada cercava la soledat per estar més en Déu„ no per això es tancava goisticament en si mateixa, despreocupant-se dels altres. Una companya de treball, Rafela Mulleres, deia: «La vaig conèixer molt, i rebia d'ella avisos saludables. No podia sofrir que proferíssim males paraules i corregia els abusos. Advertia les companyes que no anessin als balls i diversions públiques». Quitéria Puigferrer diu que ella l'advertia perquè anés vestida amb decència, apanyant-li el mocador del coll. Altres fan notes que portava sempre agulles, què les oferia a les noies per a aquest fi. També ens diuen que ella tenia una maça, amb la qual, en tocar el rellotge les hores, donava cop a les sales contigües perquè resessin l'Ave Maria. 

Marianna Fonoses contava el que havia succeït amb una filla seva petita que no podia caminar tota sola: «Un bon dia, Lliberada digué a la nena: Pren això i porta-ho a la teva mare. l la nena, prenent el que donava, començà a caminar sola i ho portà a la seva mare, que estava al llit malalta». Tant Marianna Fonoses com Rafela Mulleres fan notes que la Lliberada era molt aficionada a conversar amb els infants.

Lliberada treballà en la fàbrica d'Antoni Carbó fins al dissabte, vigília de l'Ascensió de 1829. Després ja va haver d'enllitar-se i encara, que per poc temps, va poder alçar-se una mica i fins tot va sortir de casa, però a partir de la vigília de Reis de 1830, ja va haver de quedar-se permanentment al llit, on passarà tot la resta de la seva vida.