dimecres, 21 de desembre de 2016

Vocació martirial de la Lliberada

Vocació martirial de la Lliberada Jesús encara avui ens va repetint: «Si algú vol venir darrere meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu cada dia i que em segueixi». A l'hora de portar-les a la pràctica són segurament les paraules més difícils d'entendre de l'Evangeli. La Lliberada, però, ja des de petita les va entendre. Els testimonis van d'acord en afirmar que ja de nena estava mancada de salut. De camí cap a la fàbrica de Sant Joan les Fonts, quan havia de superar una petita pujada, sospirava sufocada: «Com podré pujar aquesta muntanya del Calvari?» Malgrat el sofriment físic que això li devia suposar, ella, segons la tradició recollida pel P. Butiñà, els dies de festa, quan li lleia, pujava acompanyada d'altres devotes joves al Montsacopa per a practicar-hi Via Crucis desitjosa de seguir Jesús en la seva passió i mort en la Creu. 

La Lliberada, abans de morir, agraida per les atencions rebudes, va regalar com a record a Geroni Gelabert unes llibretes manuscrites amb oracions del seu ús. Una d'elles que diu: És de Lliberada de Ferrarons, donzella. Any 1821, conté una 
Estació del Viacrucis al Montsacopa
Consagració a la creu de Jesucrist. Extreta del llibre francès L'ame sur le Calvaire (1771) del jesuïta Barthèlemy Baudrand. Aquesta consagració a la creu de Jesucrist és un veritable oferiment com a víctima pels pecats del món. Sens dubte que aquesta consagració que ella faria quan tenia 18 anys i que iria repetint sovint, l'ajuda a prendre consciència de la seva vocació martirial. Tota la seva vida serà una pujada al Calvari amb la creu de les seves malalties i altres sofriments al coll. És més, durant tretze anys, des de 1829 fins a la seva mort el 21 de juny de 1842, romandrà clavada en un clot de llit, que serà la seva creu ben amada. 

El Dr. Masmitjà, el seu últim director espiritual, testifica que més d'una vegada l'havia observat com passava nits senceres en oració amb els braços en creu en el llit, posició que li havia de ser extremadament violenta donada la malaltia que patia, que l'obligava a estar sempre del mateix costat. 

Fa esfereir la relació que dels seus sofriments corporals féu el Dr. Prat, el seu metge de capçalera. Però el que més admira és que l'animosa Lliberada no sols no es planyia, sinó que era el consol de les persones que l'anaven a visitar, i encara s'oferia a majors sofriments per al bé de l'Església, amenaçada de cisma, i per la pacificació del país, involucrat en una guerra fratricida. L'últim oferiment. el qual li fou acceptat, fou el de la seva pròpia vida per aquests mateixos fins. Ningú té un amor més gran que aquell que dóna la vida per l'estimat: Això és el que féu la Lliberada pels seus germans que aquest de donar la mateixa vida pels seus amics (Jo 15,13)

Font: Butlletí 5 - Març 1988