dimecres, 21 de desembre de 2016

El P. Francesc Butirlà, S. J. (1834-1899) primer biògraf de la Lliberada

P. Francesc Xavier Butiñà, S. J.
L'any 1878 es va publicar a Girona La devota artesana: Reseña de la vida de la Sierva de Dios Liberada Ferrarons y Vivés. El seu autor: el P. Francesc Butinà, de la Companyia de Jesús. Encara que no és més que, tal com diu el seu títol, una ressenya, però, de fet, fou la primera biografia impresa de la nostra Lliberada. No sabem si la iniciativa la tingué el mateix P. Butiñà o bé el Dr. Joaquim Masmitjà, que fou qui li proporcionà la documentació. El que sí es pot assegurar és que ambdós hi tingueren especial interès en la seva publicació: el Dr. Masmitjà perquè veia el perill que amb el temps (ja anaven morint els testimonis oculars) s'iria perdent el record de les virtuts de la Lliberada, i el P. Butiñà perquè cercava un model dels nostres dies per oferir a l'institut per ell fundat, les Siervas de San José, i per a tantes joves que ja en el seu temps es dedicaven als treballs de la indústria, per les que sentia una particular preocupació. 

El P. Francesc Xavier Butiñà va néixer a Banyoles el 16 d'abril de 1834, fill d'un petit industrial i de família singularment religiosa. Als 20 anys d'edat va ingressar a la Companyia de Jesús en temps tempestuosos i difícils, de manera que en la seva vida de jesuïta per tres vegades va conèixer l'exili. A Salamanca estudià ciències empíriques i matemàtiques i es va doctorar en filosofia. Va exercir de mestre i director de l'observatori de Cuba (1859-1863). De 1863 a 1867 estudià teologia i es doctorà. A León s'ordenà sacerdot. Fou després professor de teologia dogmàtica i Sagrada Escriptura a Salamanca (1871-1874). Molt sensible als problemes de la classe obrera, que s'anava allunyant de l'Església, fundà a Salamanca un institut, les Siervas de San José, amb l'objectiu de santificar-se amb l'oració i el treball (religioses obreres), les cases de les quals es dirien Tallers de Natzaret. Tot just iniciada aquesta obra, ha de marxar novament desterrat cap a França, d'on ja no retornarà a Salamanca, sinó a Girona. Amb els mateixos fins, obra una nova casa a Girona (primer a Calella) que amb el temps esdevindrà una nova congregació, les Filles de Sant Josep, que aprovarà el bisbe de Girona Tomàs Sivilla el 30 de juny de 1876. 

Hem donat tots aquests detalls de la vida del P. Butiñà perquè es comprengui bé que una de les finalitats de La devota artesana, era precisament perquè servís de model i exemplar a les seves Siervas i Filles de Sant Josep, ja el 1875 havia publicat un llibre en dos volums: La luz del menestral, on recull vides de sants i professions humils preses dels bol·landistes. Ara amb La devota artesana (1878) la vida de la Lliberada podrà donar un model dels nostres dies, en què, com diu ell, tantes joves es dediquen als treballs de la indústria. Oració i treball era el seu lema, que la Lliberada el condensava en aquell adagi: Els ulls a la feina i el cor a Déu

De la ressenya de la vida de la Lliberada encara en féu dues edicions més a Tarragona, on havia estat traslladat; el 1890, amb el títol de La devota artesana, incloent-hi juntament la vida de Santa Zita, criada, i 1895 amb el títol de Algunas flores del jardín obrero, etc. Encara el 1897 autoritzarà que es faci a Olot una última edició de La devota artesana que publicà, en forma de fulletó, «El Deber». El P. Butiñà morí a Tarragona el 18 de desembre de 1899. Les seves filles espirituals les Siervas i les Filles de Sant Josep estan fent els treballs preparatoris per introduir també la seva Causa de Beatificació.

Font: Butlletí número 5 - Març 1988