dilluns, 17 de juliol de 2017

ACTE DE COMMEMORACIÓ DELS 175 ANYS DE LA MORT DE LA VENERABLE LLIBERADA

Litografia commmemorativa  del
175 è aniversari de la mort de Lliberada,
feta per Rosa Serra

El passat 21 de juny, dia de Sant Lluís, es va celebrar a l’església del Carme d’Olot la commemoració del 175è aniversari de la mort de la Venerable Lliberada Ferrarons i Vivés (1803-1842). La cerimònia va transcórrer segons el programa previst de manera senzilla, però ambé molt emotiva, amb una nombrosa assistència de fidels. 

Va fer el primer parlament el vice-postulador de la Causa, Mn. Joan Baburés, que va fer la lloança d’aquesta dona laica, obrera, pobra i malalta i tan devota de la Santíssima Trinitat i que, després del reconeixement de l’heroïcitat de les seves virtuts, fou declarada venerable pel Papa Benet XVI l’any 2009. També va recordar moments importants del procés de la Causa de Beatificació de la Lliberada en relació amb els bisbes de Girona: el 1942 quan es van celebrar els actes commemoratius del centenari de la seva mort amb la presència del Bisbe Josep Cartanyà; el 1966 quan es féu el trasllat de les restes de la Lliberada des del cementiri fins al sepulcre actual dins l’església parroquial de St. Esteve amb l’assistència del Bisbe Narcís Jubany; l’any 1973 arribà a feliç terme el procés diocesà i, per manament del Bisbe Jaume Camprodon, les Actes van poder ser trameses a la Congregació Romana per a les Causes dels Sants; i el 2003 el Bisbe Carles Soler va presidir el segon centenari del naixement de la Lliberada.
D'esquerra a dreta: P. Luís José Maza,
la Postuladora Giovanna Brizi, Mons. Francesc Pardo,
l'alcalde d'Olot Sr. Corominas i el Vice-postulador
Mn. Joan Baburés.
Parlà, en segon lloc, la Postuladora General dels Carmelites, Giovanna Brizi, que va glossar el vessant espiritual i místic de la Lliberada. Va exhortar els fidels devots que preguessin Déu per la intercessió de la Lliberada, demanant-Li el miracle que permeti la beatificació.

A continuació l’alcalde d’Olot, Sr. Josep M. Corominas, ressaltà que la LLiberada és l’única dona que figura a la galeria de fills il·lustres de la Sala de plens de l’Ajuntament d’Olot i va recordar que ell mateix havia participat en el trasllat de les restes de la Lliberada el 1966. Va finalitzar el seu parlament garantint el suport de la corporació municipal en les activitats commemoratives que es puguin dur a terme en endavant.

Va concloure les intervencions el Provincial dels Carmelites de Catalunya, P. Luís José Maza, que ens parlà que la vida de la Lliberada segueix essent en l’actualitat un exemple digne de ser considerat i imitat. I l’anomenà “l’apòstol de la fàbrica”, ja que va ser capaç, amb el seu exemple, d’anunciar la Bona Nova de l’Evangeli i de proclamar que un treball ben fet, realitzat amb passió i amb amor, amb honradesa i amb responsabilitat, és la millor manera d’anunciar Crist. D’aquí, el seu lema “Els ulls a la feina i el cor a Déu”.

Eucaristia presidida per Mons. Francesc Pardo

Tot seguit se celebrà l’Eucaristia que concelebrà Mons. Francesc Pardo, bisbe de Girona, amb deu mossens. En l’homilia parlà, referint-se a la Lliberada, que “Déu no escull els savis i poderosos, sinó els senzills i humils”, de la seva actitud i paciència en la malaltia, del seu desig de fer sempre la voluntat de Déu. Acabà donant gràcies a Déu pel gran regal a l’Església i a la societat que fou la vida de la Lliberada. El Sr. Bisbe també féu esment de les llibretes manuscrites que la Lliberada donà al Sr. Geroni Gelabert abans de la seva mort, amb oracions del seu ús. En una d’aquestes es conté una consagració a la Creu de Jesucrist per oferir-se com a víctima expiatòria pels pecats del món. La Lliberada va fer seva aquesta consagració i aquest lliurament a Jesús Redemptor l’ajudà a prendre consciència també de la seva vocació martirial.

Visita al museu de la Lliberada

En acabar l’Eucaristia, es pogué visitar la sala d’exposició permanent, sobre la Lliberada, on es va poder contemplar, a més del que hi ha sempre, la vitrina amb els objectes que hi havia a la casa on va morir la Lliberada, vitrina que guarden els germans Badia i que van deixar per a l’ocasió. I també els hereus de les germanes Baburés van cedir per a l’exposició un quadre amb la imatge de la LLiberada on de manera inexplicable aparegué, al voltant de l’any 1930, una taca blanca a l’altura del pit i que sembla la Sagrada Forma Eucarística. 

Al centre de la sala, dins una urna, es trobava una carta original, escrita el 1842, pocs dies després de la mort de la Lliberada, i redactada per un amic d’ella, el Sr. Joan Calvó i Morató, on explica a la seva germana com van ser els primers moments posteriors a la mort de la Lliberada. Aquesta carta, primer document escrit que ens parla de la Lliberada, s’ha transcrit en un català actualitzat per poder ser llegit més fàcilment. Precisament aquesta transcripció fou entregada a tots els assistents en sortir de l’església.

La celebració s’acabà amb un petit refrigeri als Claustres del Carme.
C.S.B
Fotografies fetes per Àlvar Farré i Serradell.