dilluns, 4 de juliol de 2016

Notes biogràfiques de LLIBERADA FERRARONS -- 1. LA FILLA DEL MITGER

El primer document que ens parla de la Lliberada és la seva fe de baptisme. Encara que breu, hi podem llegir moltes coses: Nasqué a Olot, bisbat Pila de Girona, el dia 19 d'abril de 1803, i el mateix dia ja fou batejada en les fonts baptismals de la parroquial de Sant Esteve. Noms: LLIBERADA (el de la seva tia materna Lliberada Vivés), Margarida (el de la seva àvia materna, Margarida Coll) i Rosa (el de la seva àvia paterna, Rosa Trias). Els seus pares Joan Ferrarons, mitger, i Teresa Vivés. Avi patern, Gaspar Ferrarons, pagès (vivia en una masia); avi matern, Fèlix Vivés, mestre de cases (ja difunt). El nom del padrí, era el seu oncle, Pere Ferrarons, bracer.
Pila baptismal de St. Esteve d'Olot on fou batejada la Lliberada
Com es pot constatar, tots, gent humil, que vivia del seu treball. El pare i el padrí, són gent de camp. La mare i la padrina, de Sant Joan les Fonts, són també de procedència de treballadors, encara que l'ofici de l'avi Fèlix indiqui ja una suficiència tècnica, com és el de mestre de cases.
L'ofici del pare, Joan Ferrarons, mitger, és a dir, treballador d'una fàbrica de mitges, és potser el més significatiu, en aquells temps en què la vila d'Olot, per causa de la seva industrialització, ha experimentat un notable creixement i ha esdevingut una de les poblacions més actives i populars
del Principat. La gent del camp s'acumula a la ciutat cercant treball i també seguretat, ja que les guerres entre Espanya i França (i Olot es troba en zona fronterera) sovintejaven i en el camp la gent no se sentia segura.
Per altra part, estem en plena revolució industrial, i Olot, en el Principat, és de les que va al davant. Anys a venir s'endarrerirà i perdrà empenta, a causa de les guerres i continus canvis polítics, que l'afectaran molt (pensem en la invasió napoleònica, les lluites i alternances entre absolutistes i lliberals, la primera guerra carlina), i encara, particularment, la dificultat de comunicacions, que donaren l'avantatge a altres poblacions més properes o ben
comunicades amb Barcelona.
La Lliberada bé al món d'una família d'humils treballadors, que s'ha de guanyar el pa de cada dia amb la suor del seu front, i enmig del brogit de les màquines d'una població fabril. Com veurem, ella farà honor a la seva nissaga, i ens ensenyarà amb el seu exemple que ésser simple obrera no és cap deshonor, ni que la pobresa, menys encara, no és cap inconvenient per a la pràctica de la virtut; tot el
contrari, ens farà més entenedora aquella màxima de l'Evangeli: «Benaurats els pobres, perquè d'ells és el regne del cel». I també aquella altra: «Benaurats els qui ploren, perquè seran consolats», ja que la seva vida ens parlarà de treball i també de sofriment.  Divuit o dinou anys passarà treballant en diferents fàbriques de Sant Joan les Fonts i d'Olot, en condicions difícils, per causa de la seva precària salut, fins que la malatia que l'anava assetjant, ja de joveneta, acabarà per deixar-la postrada en un clot de llit, on passarà la resta de la seva vida. En totes les situacions, ella serà un model de virtut i de santedat. En el llit del dolor comprendrà la seva especial vocació, i s'oferirà generosament com a víctima expiatòria pels pecats dels homes, per la pacificació del país i per la unitat de l'Església, amenaçada de cisma.
Publicat al Febrer de 1987